Cambalache


CAMBALACHE ÉS UN COL·LECTIU SENSE MEMBRES d'artistes espanyols i colombians, Carolina Caycedo (Londres), Adriana García Galán (Neiva), Alonso Gil (Badajoz) i Federico Guzmán (Sevilla). Col·laboren des de 1997, quan van muntar A toda mecha, un saló de bellesa per als habitants del calle del Cartucho a Bogotà. El col·lectiu va treballar en la Unidad de Asistencia Sanitaria al Indigente oferint serveis de perruquería i estilisme a tot el que s'atrevís a passar per les seves mans. Aquesta activitat els va conduir al museu del carrer, un projecte de cambalache i redistribució informal que promou el reciclatge cultural i l'intercanvi no monetari de béns i serveis. El museu rodant es va allotjar en un carro de balineres que transportava una col·lecció permanentment intercanviable. Aquest vehicle els ha permès travessar diagonalment realitats fortament estratificades usant el joc i el regal com a tàctiques de desterritorializació. Des de 1998 el museu ha rodat pels carrers de Bogotà, Ljubljana, Sevilla, Barcelona, Sant Joan de Puerto Rico, París, Berna, Alcorcón, Estambul i Coslada. El 2002 participen en la Biennal d'art jove de Torino. La metodologia de l'intercanvi es diversifica en relació a les persones i col·lectius que van trobant. La qüestió és “què tens tu que oferir i què et pot interessar del que jo tinc”. Així col·laboren amb els pacients de l'hospital mental de Torino, els okupes del centre social o els immigrants en la Piazza de la República. A partir d'una passió compartida per la música, comencen les accions de so de carrer que es desenvolupen a Londres, Fortalesa, Kassel i Stuttgart. L'intercanvi pren la forma de cançons aportades per la gent que trobem al carrer. En aquestes trobades festives l'hip-hop sobresurt espontàniament com a llenguatge urbà compartit que llança el seu missatge des de baix.

Obres

Statement

Treballem junts des de 1997, quan ens vam conèixer a la universitat a Bogotà i va ser amor a primera vista. Amb un desig exprés de fer art a través de l'intercanvi amb altres persones, hem emprès una cerca de moments íntims en l'espai públic. La nostra primera activitat organitzada va ser un saló de bellesa itinerant per als habitants del carrer. L'experiència de submergir-nos en un món del revés ens porta a qüestionar molt del que havíem après sobre la institució de l'art i els artistes i el seu paper al món real; sobre el mercat, les rutines i el prestigi. Com es pot imaginar, no ens agrada treballar. I no obstant això estimem el que fem; ens agrada és el rebuscar, fer tripijocs i donar-li la volta a la truita. Estem convençuts del potencial polític que contenen la diversió i el riure. Com a artistes individuals podem desaparèixer o multiplicar-nos en el col·lectiu quan sigui necessari. Estem en la cerca d'un art capaç de modelar el procés de representar un futur desconegut. Un procés que mostri les contradiccions en les quals vivim perquè puguin ser sentides i comunicades a un nivell cultural. Desitgem obtenir, en comptes del coneixement abstracte i limitat que es dóna per suficient, un coneixement més respectuós amb nosaltres mateixos i les realitats que confrontem cada dia. A partir d'aquí… tot.