Hamacaonline

Catàleg

Notícies

Daniel Chust Peters


Daniel Chust Peters (Sao Paulo, 1965, Brasil). Viu i treballa a Barcelona. Artista visual, la seva obra artística està dedicada a la complicitat que s'estableix entre el seu espai de producció artístic (el taller) i els espais expositius. El mitjà i el suport en què presa forma cada projecte vària entre l'objecte, la fotografia, el vídeo i la instal·lació.

En els últims anys la seva obra ha estat mostrada en les exposicions següents: 2008 Fundation Suissa, Paris. 6ª Biennal d'Art Leandre Cristòfol, Lleida. 2007 MICRO NARRATIVES 48th October Salon, Belgrad, Serbia. I LIKE TO BE A RESIDENT Lacapella, Barcelona. PASSER-BY Artist's Studio Gallery, Tel-Aviv, Israel. ZONES DE PRODUCTIVITÉS CONCERTÉES Musée d'Art Contemprain du Val-de Marne. MAC/VAL. Vitry-sur-Seine. França. SALTAR PER L'AIRE, Antic Ajuntament. Tarragona. 2006 nEUclear reactions, CAB, Centro de Arte Caja de Burgos, Burgos . AIRE COMPRIMIDO, Casa América, Madrid. 2005 AIR SHOW, Centro de Arte Santa Mònica, Barcelona, INTERNATIONAL BIENNALE OF CONTEMPORARY ART OF THE NATIONAL GALLERY IN PRAGUE 2005. 2004 SETTLEMENTS, Musée d'Art Moderne, Saint-Etiene França. LOOKING FURTHER-THINKING THROUGH, Reykjvik Art Museum-Hasnarhus. Islandia.

 

 

Statement

Com a pràctica artística aplico un mètode de treball des de fa disset anys:
1 - Tinc una idea: reprodueixo el meu taller
2 - No tinc cap idea: reprodueixo el meu taller
3 - Tinc una altra idea: reprodueixo el meu taller

El fet de tenir idees queda restringida en una sola. La idea és la de mantenir una sola idea al llarg dels anys. Aquesta sola idea és la de reproduir el meu espai de creació artístic. Reprodueixo un espai que ja existeix per no idealitzar un de nou.

Reprodueixo el meu taller que és l'espai més proper i concret que habito, en el qual passo entre 6 a 8 hores diàries. És el taller perquè li assigno aquesta funció, i d'altra banda el taller de l'artista és significatiu al llarg de la història de l'art.

Per inèrcia i voluntat refaig contínuament la mateixa idea. Si tinc una altra idea m' autocensuro reproduint una altra vegada el taller. No és una obsessió ni una resistència. És una actitud d'apreciació estètica entre el mantenir una constant i la confrontació de multiples variables externes.
Cada reproducció del taller estableix una complicitat entre l'individu i altres organismes més complexos i abstractes com són Institucions culturals tant publiques com a privades. Les variacions de cada reproducció són degudes a les relacions, negociacions, espais... que existeixen entre l'artista i cada institució que condicionen tant l'estructura física com el contingut de l'obra.