Germán Scelso va néixer a Buenos Aires en 1976, però des de nen va viure a la ciutat de Còrdova, Argentina. És director, muntador i productor. Les seves pel·lícules documentals són "retrats filmats" que exploren els límits i la relació ètica i política entre qui grava, qui és gravat i els espectadors.
Va estudiar cinema a la Universitat Nacional de Còrdova, Argentina, en els anys noranta, combinant conceptes de cinema tradicional al costat de l'experimentació en vídeo inspirat en l'artista Marcello Comprat. En 2004 es va radicar a Barcelona, Espanya, on va continuar el desenvolupament de la seva obra en diàleg amb el documentalista i acadèmic Iván Marí.
En 2013 la seva pel·lícula "El modelo" s'estrena en Punto de vista, el festival de documentals de Navarra, on malgrat una radicalitzada polèmica entre el públic, el jurat i programadors, es porta un Esment especial del Jurado, la qual cosa li dóna un impuls de visibilitat a la seva obra dins de l'àmbit cinematogràfic internacional.
En 2015 s'instal·la una altra vegada a Còrdova per portar endavant la finalització d'un tríptic documental començat en 2012 amb el seu llargmetratge "La sensibilidad". Ara mateix es troba treballant en el muntatge de "Napoleón", i en el desenvolupament de "Bajo influencias", aquest últim, projecte premiat pel Bertha Fund 2018 de IDFA Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam, Holanda.
Les seves obres han estat exhibides i premiades en mostres i festivals com FIDMarseille (FRANÇA), BAFICI (ARGENTINA), FICCali (COLÒMBIA), Transcinema (PERÚ), YamagataIDFF (JAPÓ), Anthology Film Arxivis (NY USA), Film Society of Lincoln Center (NY USA), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (ESPANYA), La casa encesa Madrid (ESPANYA), Flaherty Film Seminar-DocumentaMadrid (ESPANYA), Tabakalera – Sant Sebastià (ESPANYA), Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata (ARGENTINA), etc.
“EL MODELO” EN FIDMARSEILLE. POR GONZALO DE PEDRO, FRANCIA, 2014.
Poder, violència, diners, la mentida de l'objectivitat i la transparència. I el mite d'una ètica i estètica perfecta, la de la Unió Europea. Scelso, immigrant argentí arribat a Barcelona, estableix una relació amb Jordi, una persona amb discapacitat que demana diners al carrer. Rebutjant el paternalisme i la compassió, Scelso dinamita les relacions tradicionals del cinema amb els exclosos, el "altre", el diferent, i pregunta a l'audiència: qui és responsable? Qui organitza l'espectacle?
http://fidmarseille.org/index.php/en/component/content/article/146-films/ep-2014/el-futuro/1781-2014-el-modelo?layout=edit
“EL MODELO” Y “EL ENGAÑO” EN LA CASA ENCENDIDA. POR GONZALO DE PEDRO. MADRID, ESPAÑA, 2013.
Al cinema sempre s'estableix una relació de poder: qui té la càmera ostenta un ceptre que li converteix en dictador amb dos súbdits als seus peus, el protagonista i l'espectador. Germán Scelso, realitzador argentí establert durant molt temps a Barcelona, fa patent aquesta relació, que moltes pel·lícules oculten, i força les relacions amb els seus protagonistes i els espectadors creant un clima d'incomoditat en dues adreces. El modelo, que retrata la seva relació amb un indigent i discapacitat mental, i El engaño, que explica la seva relació amb un veí paranoic, formen un díptic que subverteix les nocions ètiques del cinema, fent còmplice i culpable a l'espectador de l'espectacle que es desenvolupa en pantalla.
https://www.lacasaencendida.es/audiovisuales/el-engano-y-el-modelo-german-scelso-1751
“LA SENSIBILIDAD” EN XCENTRIC AL CCCB - CATALOGO, 2015.
L'autor del polèmic film El modelo, el protagonista del qual és un home que viu al marge de la societat, planta en La sensibilitat la seva càmera davant les seves àvies per retratar des del més íntim la història de la militància a Argentina en les dècades de 1960 i 1970 i els seus efectes. Dues dones ancianes amb fills desapareguts parlen i comparteixen la memòria amb el seu nét cineasta. Scelso fuig del retrat amable per acostar-se de nou a l'estètica gairebé amateur i, emparat en ella, dissecciona als seus personatges sense miraments. Com en Numéro zéro, on Jean Eustache filma a la seva àvia, hi ha una urgència per captar una memòria i uns cossos que s'esvaeixen, fixant un episodi familiar i, per extensió, de tot un país.
http://www.cccb.org/en/activities/file/film-portraits-by-german-scelso/218553
GONZALO DE PEDRO Y JOSETXO CERDÁN “DE CUERPO PRESENTE. EL CINE ÉTICO DE GERMÁN SCELSO” 2012 http://www.fluxfestival.org/12/projGScelso_art.htm
YAMAGATA INTERNATIONAL DOCUMENTARY FILM FESTIVAL – ROGER KOZA SOBRE “LA SENSIBILIDAD” EN EL PROGRAMA “WEAVERS OF MEMORY” POR HARUKA HAMA. JAPON, 2015.
El documentalista Scelso, l'especialitat del qual sembla ser el retrat, tria aquí apuntar la seva càmera a la seva pròpia història familiar. No és senzilla: el seu pare, Jorge Scelso, va ser assassinat en un centre clandestí durant la dictadura militar, i la seva mare, Sara, va sobreviure miraculosament. Però no es tracta d'una operació terapèutica desvelada al públic com a exorcisme privat i polític sinó d'un treball formidable de sociologia aplicada a un microcosmos simbòlic en el qual es pot veure i pensar el tòpic de la memòria des d'una perspectiva nova per al cinema argentí.
Amb lucidesa i risc el director reconstrueix aquest passat (present) problematizant la sensibilitat com a tal. La tesi: la sensibilitat no depèn de les aptituds genètiques ni d'una personalitat específica, sinó de la pertinença de classe. Com demostrar-ho? Les seves dues àvies, Laura i María Luisa, una aristòcrata i una mestressa de casa de classe treballadora, li permeten explorar la sensibilitat i la seva constitució; l'experiència històrica i una desgràcia familiar en comú, des de dues perspectives antitétiques, no són exactament la mateixa experiència. Scelso confronta des de la quotidianitat (la música que escolten, les maneres de cuinar, els programes de televisió que veuen) fins a l'experiència més íntima vinculada al dolor, i descobreix sempre la petjada de classe com un tret inesborrable, una força simbòlica involuntària que determina les condicions de l'experiència. La idea és genial, i la pel·lícula, malgrat la seva austeritat de recursos, està a l'altura de les circumstàncies.
http://www.conlosojosabiertos.com/discontinuity/
MUJERES. MARCELA GAMBERINI / SOBRE LA SENSIBILIDAD http://www.conlosojosabiertos.com/las-peliculas-secretas-17/
