Un conjunt d'imatges s'entremesclen i ens transporten a un lloc que potser existeix o potser és simplement un constructe visual. La matança del porc, nens jugant, celebracions, processons... ens produeixen al mateix temps estranyesa i identificació.

Mentrestant, una sèrie de veus reflexionen. Una ens parla d'unes imatges que han existit, però que mai veurem, una altra evidència una resurrecció i l'última reflexiona sobre la importància d'aquests documents com a certificació d'un estil de vida. Al mateix temps, una altra veu es va qüestionant sobre les mateixes imatges.

Aquesta peça en forma d'assaig documental és el resultat final del procés de recerca i creació realitzat per al projecte El Maestrat Filmat a partir d'imatges que exploren el fràgil territori de la memòria. Té com a punt de partida el cinema domèstic per a plantejar-nos una interrogació que se situa en una doble dimensió. Ens mostra documents que, partint del privat, reflecteixen comportaments col·lectius. Però també ens parla d'unes formes fragmentades de captar i observar la realitat que necessiten ser pensades en uns temps en els quals la nostra relació amb les imatges s'ha desplaçat de les pantalles cinematogràfiques a les de la televisió, els ordinadors i els dispositius mòbils. L'estratègia que ens planteja l'assaig és tornar a activar-les, resignificar-les també, a través d'un format que les situa en el present i les allunya de la mera amalgama o de la quietud de l'arxiu. Unes imatges i un territori, on els fantasmes del passat s'enfronten amb el present.