Epitafi per a Alberto Cardín neix d'un atípic comissariat al qual Mariokissme convida participar en la producció d'un vídeo-documental com a projecte final de tesina de màster (tutoritzat per María Ruido) a vuit importants personalitats que desenvolupen el seu treball dins del camp de la teoria, l'activisme o les arts visuals referent a la cultura queer a Espanya. Ellxs són Nazario, R. Marcos Mota, Cabell/Carceller, Fefa Vila, Sejo Carrascosa, Javier Ugarte Pérez, Pere Pedrals i Miguel Benlloch. Partint de l'entrevista com a mètode de recerca, Mario recopila una sèrie d'informacions respectiva a aquestes preocupacions: Tronada-Transició, Anys 80’s, Crisi de la SIDA, Queer vs. Institució (Acadèmia - museu) i Actualitat/Futur de la practiques crítiques.

Responent a un patró no heteronormatiu i servint d'enllaç entre una i una altra entrevista Mariokissme introdueix una sèrie de micro-performances i seqüències gravades a l'aula de “Antropologia de l'Art” en la facultat de Belles arts de Barcelona i en la qual Cardín va impartir també la mateixa assignatura abans de la seva primerenca mort per SIDA en 1992. El seu nom (Alberto Cardín) no apareix en el vídeo excepte i sota la seva poesia i el títol del projecte. Tots els convidats es limiten a plantejar i posar en qüestió, a través dels seus treballs, els punts que relacionen les preocupacions de Mario amb Cardín, fent d'aquest un mirall de projecció de la figura-objecte “cardini-anus” -Com Mario ho crida-.

Epitafi per a Alberto Cardín és un més que un documental. Es tracta d'un procés de treball que es va anar desenvolupant en altres projectes posteriors ja en col·lectiu amb El Palomar. De fet es contextualitza en estreta relació amb el statement dels primers anys del projecte. A més, el vídeo està interpretat en llengua de signes espanyola (LSE). Realitzar aquest documental dirigit també al públic diversament funcional, com són els sord-muts, no deixa de tenir una convicció política molt determinada. Podent-se aliar la teoria queer al costat de la teoria crip (de recent naixement). De fet, en els últims anys, s'està teoritzant sobre els paral·lelismes entre totes dues teories des de la sexualitat. La teoria crip, que literalment podem traduir com a teoria tolida, prové del terme ofensiu cripple, alguna cosa així com lesionat. Totalment ligable al terme queer, que com moltes ja sabem, es tracta d'un insult en el món anglosaxó. A més d'això, un dels temes fonamentals tractats són les aliances. No sols intergeneracionals, si no les aliances de gent molt diversa en relació als col·lectius. És aquí on resulta fonamental el suport entre diferents, de grups i persones que lluiten políticament per una revolució dels cossos, pels cossos, i en aquest cas, des dels cossos.