A partir de diferents fonts procedents d'internet es mostren nombrosos grups d'homes que animen, canten, salten i es desplacen seguint a la seva agrupació esportiva favorita. A Sedated Army Crazy Mirror es mostren clips de congregacions d'apassionats afeccionats europeus, masses de seguidors exaltats. Al seu torn la banda sonora, interpretada amb veu i guitarra, contrasta amb les imatges i li atorguen al vídeo un contrapunt de pau i serenitat. Malgrat això, les imatges són suficientment potents com per espantar, fent l'efecte que les cantants tracten que els seus temes quedin per sobre d'aquest fanatisme. Una competició en la qual la melodia surt perdent.

L'edició d'aquest documental està realitzada a partir de fragments obtinguts de diferents fonts, des de les quals els mateixos seguidors pugen a la xarxa fins a les de youtubers auto promocionant-se. És el que s'ha donat a cridar un desktop film, per la qual cosa els autors no han necessitat desplaçar-se de les seves oficines per compondre-ho, encara que el treball de cerca i recopilació de successos resulta ardu. Els diferents clips compilats van oferint múltiples punts de vista del complex, a vegades conflictiu, fenomen del seguidor de futbol a Europa. Una amalgama de fonts que consoliden les bullícies d'una rajada deslligada i completament avivada. Imatges en la seva majoria preses amb mòbils que en molts casos són de persones que participen de la melé i van desfilant dins de la caterva. Als grups nombrosos se'ls va unint més i més gentada fins a formar una manifestació, una baralla o una gossada. Actes de demostració pública de poder, per causes incomprensibles si un no pertany a aquest tipus de grups o no comparteix les seves aficions, que resulten encara més estranyes en contraposar aquest tipus de cançó malenconiosa.

El so que protagonitza les seqüències que no porten l'àudio original, és el d'una música que progressa incongruentment a l'acció. A l'acte individual de l'autoretrat per cantar, se li oposa el col·lectiu de baralla en la qual es perd tota singularitat. Aquest és un document en el qual es confronta imatge contra so, la torba contra el ser particular. El títol del vídeo Sedated Army Crazy Mirror [Mirall boig de l'exèrcit calmat] prové de paraules que componen els títols de les quatre cançons que són interpretades, acompanyats de guitarra, per sengles youtubers. A manera de resposta davant els autoretrats cantats, dos emmascarats realitzen un manifest enfront de la seva webcam incentivant la lluita col·lectiva i rebutjant qualsevol tipus de conciliació amb els altres o la policia, encara que reclamant justícia per als seus.

Aquest és un documental la construcció del qual fomenta una postura analítica. Amb un rerefons crític Miquel Martí Freixas i Joan Tisminetzky utilitzen una música lúdica i anecdòtica per tractar relats de violència organitzada. Les múltiples referències que utilitzen semblen boixes, volubles i eventuals. Encara que s'excusessin com a casos aïllats, l'agrupació dels diferents clips mostra un mínim comú denominador extrapolable a altres països i esports. Mitjançant la confrontació paradoxal d'imatge i so es desenvolupa una potent tesi que supera el normalitzat llenguatge mediàtic possibilitant a l'espectador emplenar els buits.

Carlos Trigueros