Vídeo-Nou perseguia constituir-se, com deia Brecht, en una "comunitat de productors de mitjans", aquest era el seu objectiu. Per a això és necessari desenvolupar un conjunt de pràctiques medials i polítiques capaces de donar autonomia a l'esfera pública. O sigui, que es necessita crear uns dispositius d'interacció social que indueixin a les persones a practicar maneres de comunicació més directa, menys "intervinguda".

Camilo, un dels protagonistes d'aquest vídeo, i Ocaña, l'altre protagonista, realitzen una sèrie d'interpretacions que arriben a nosaltres des d'una proximitat poc comuna. Camilo transvestit i afaitant-se compon una espècie d'anunci televisiu, Ocaña interpreta en play-back, com es deia llavors, una cobla; després ensenyen el cul, es tornen en personatges diferents: cantant francesa, àvia descontrolada, Lili Marlen... la festa va derivant cap a una orgia.

Si tenim en compte que aquesta cinta es grava en el dia de la convocatòria de la FGAC per a la Manifestació de gais i lesbianes on s'exigeix la derogació de la llei de Perillositat Social, potser entenem amb més claredat allò que Dziga Vertov ens deia a l'inici d'aquella magnífica experiència cinematogràfica coneguda pel nom de Kino-Pravda: hem d'organitzar una producció (de la imatge) col·lectiva que ens ajudi a representar els esdeveniments "des de dins".

Doncs bé, des de dins està filmada aquesta pel·lícula.