En aquesta sorprenent obra, Teixidó parteix d'un gènere artístic clàssic, l'autoretrat, per realitzar un sorprenent recorregut a través de la ficció i la realitat, la versemblança i el possible, la imatge i el so, tot això embolicat pel personal estil d'humor que tant caracteritza a aquest inclassificable autor.

Com un mag que desvetlla els seus trucs, l'artista ens fa partícips de l'elaboració d'alguns dels fragments que amalgamats configuren aquest treball, però no per això deixa aquest de ser menys sorprenent. Els límits de la percepció són posats a treballar, les il·lusions òptiques i els artificis tecnològics són posats a la disposició d'una reflexió entorn de la identitat, o en aquest cas, a la construcció identitària.

Per això en aquest treball veiem com es combinen fragments d'animacions, elaboracions sonores, actes performatius i una imaginaria molt personal, amb els quals progressivament es va creant aquest peculiar autoretrat, o retrat de retrats. I és que, si la veritat és que en aquest treball Teixidó ens mostra alguns dels seus recursos, això no li posa en una situació més vulnerable, sinó tot el contrari, li veiem exercir els seus encants visuals com un mestre de cerimònies que passa d'un escenari a un altre utilitzant una sort de diferents mitjans i registres per fer-nos arribar la seva reflexió.

Des de la carta que s'envia a si mateix amb un segell amb la seva pròpia efígie, a la imatge de la seva silueta contemplant un paisatge muntanyenc durant hores, passant per una passada del seu vestuari al complet, veiem que amb aquest treball l'artista té a la seva disposició una multitud de dispositius visuals, que utilitza al seu antull i depenent de les seves necessitats.

Sens dubte aquesta és una de les obres més interessants d'aquest autor que en la seva obra ha sabut combinar la dansa, la imatge i el so sempre d'una forma humorística i personal.