Durant un enregistrament domèstic de 1990 l'avi de Manuel Onetti s'arrenca amb una extensa glossa poètica. Aquest incident, sumat a posseir casualment el mateix cognom que l'escriptor Juan Carlos Onetti li porta a l'a autor a aplicar la teoria de Julio Cortázar sobre la genètica de la creativitat (adoptada de Jung). La seva intuïció davant una síndrome poètica en la seva pròpia família es va proposar investigar i desenvolupar l'assaig visual Cromosoma P apropiant-se de fragments d'entrevistes i metratge oposat procedent d'experiments científics.

La banal pel·lícula familiar, recuperada i evolucionada per l'edició, es transforma en una recerca genealògica sobre la creativitat. Inicia el seu recorregut a través de múltiples assemblatges entre emissions televisives, d'una banda retallades d'entrevistes del programa «A fons» de la RTVE dels anys 1976 i 1977. Per un altre, imatges juxtaposades de materials procedents experiments reals intercedides per transicions indeterminades. La percepció és influïda a través de l'acumulació de dades i imatges antigues especulant sobre l'exemple del creador que traspassa generacions partint de l'obsessivament mitificada teoria de C. G. Jung pronunciada per la veu ancestral de Julio Cortázar. L'objectiu principal va variant fins a centrar-se en síndrome poètica de la família del mateix autor, improvisant els seus propis i originals desenllaços.

L'encara desconeguda lectura completa de l'ADN posseeix un halo de misteri sobre la qual qualsevol intriga és possible, com l'herència del cromosoma P que suposadament regeix la creativitat. Des de l'experiència quotidiana es trasllada al document de ciència de la mà de la televisió. La teoria és deconstruida, amb subtil humor des de l'especulació intel·lectual, com a homenatge amè a l'escriptor. A través d'un punt de vista subjectiu, trasllada les hipòtesis cap a la seva genealogia personal de la mà del testimoniatge de Juan Carlos Onetti sobre el seu avi que signava com O’nety. Amb la funció de separar els diferents blocs de contingut, diferents sorolls, abstraccions visuals i sons estridents cobren un maquinal protagonisme. Aquestes distorsions van ajustant la cerca de l'arquetip familiar. Tancant el vídeo, l'autor convertit en objecte d'estudi del seu propi experiment es disposa a crear. Un assaig personal reelaborant la situació en funció d'interessos personals que es troba en estat de verificació. Segons qualificava C. G. Jung a aquest tipus de quimeres: grans somnis.