Aquesta peça va ser realitzada per Eugènia Balcells per a una mostra de films de 3' de durada, organitzada per Collective for Living Cinema a Nova York en 1983.

Com en obres anteriors Balcells fa ús de material pre-existent per a produir una peça que exerceix una crítica al mitjans de comunicació i d'una forma molt precisa a la utilització i difusió d'imatges violentes. La peça, realitzada amb Peter van Riper, s'articula sobre la base de la distància que estableix entre la part visual i la banda sonora. Mentre el visual està conformat per un flux ràpid on s'entrellacen imatges procedents de tots els mitjans de comunicació (televisió, publicitat, etc. ) que emfatitzen els conflictes bèl·lics contemporanis, la violència existent en qualsevol missatge, etc.; l'àudio es compon per una successió de cites de diferent procedència i que enalteixen el poder de l'art, de la creativitat, de la reflexió, etc.

El treball fa visible i constata la distància existent entre allò al que el ciutadà mitjà està sotmès diàriament, les imatges; i els textos que només són accessibles a aquells que els llegeixen, obrint la possibilitat a altres realitats i pensaments. El film emfatitza la capacitat mimètica que produeix la imatge en la majoria dels mitjans, i la capacitat de reflexió que d'altra banda convoca un text. Només una actitud reflexiva davant la imatge pot conduir una lectura crítica d'aquesta.