L'autor proposa una visió introspectiva de la seva ciutat, Madrid, a través de quatre seqüències independents. Pel contrapunt entre aquestes, i també de la imatge i el so en el segment tercer, tracta d'atorgar sentit a aquesta construcció seqüencial introduint altres temes connexos: la identitat en relació a l'espai urbà, massificat, i el sentiment de pertinença i de possessió que, a la seva pesar, es crea; la vivència quotidiana i ociosa dels llocs de pas (el centre comercial de la ciutat), en juxtaposició al·lusiva a certa amnèsia històrica sobre els violents conflictes d'un passat no tan llunyà; per fi, la intrusió dels mitjans en la privadesa aliena i la seva exposició en els aparadors públics de la societat de l'espectacle.

El vídeo comença amb un fragment pres d'un informatiu televisiu d'àmbit local, que dóna notícia de cert incident delictiu nocturn, incloent les declaracions d'una dona afectada pel succés. Per a l'autor, aquesta seqüència representa "una mirada morbosa que respon a una necessitat simètricament morbosa per part de l'espectador". Aquestes declaracions conclouen amb una reivindicació de la dona sobre "el nostre Madrid", "el meu poble".

És a continuació que es mostra el títol de l'obra, Soy de la gran ciudad, seguit per un breu plànol-seqüència (el més breu dels quatre segments), on una mà acosta una postal de Madrid a la flama d'una vés-la fins que comença a cremar.

En el tercer segment, les imatges de passejants en zones comercials del centre urbà –disseccionades en fotogrames congelats o per un efecte de strobe–, tenen com a contrapunt sonor un vehement discurs del poeta Rafael Alberti abans de la conquesta de Madrid per les forces insurrectes del "gloriós alçament nacional".

Finalment, hi ha un retorn a la nit com a preludi del temps de repòs i del somni –"aquest somni en el qual sembla sumir-se nostra memòria històrica i individual"–, mitjançant un plànol-seqüència descrit per l'autor com "un innocent acte de voyeurisme nocturn". Un besllum sobre la finestra d'uns veïns. Després de les cortinetes, i més enllà dels moviments dels ocupants d'aquest estatge, la simetria de l'obra es completa en destacar-se el rectangle parpellejant d'un televisor.